Desde Murla, en la cabecera del valle de Pop. Ascensión por la cresta oriental a las dos cimas de la sierra y vuelta por la vertiente norte
Actividad: senderismoDistancia recorrida: 8,59 kilómetros
Altitud min: 282 metros, max: 794 metros
Desnivel acum. subiendo: 589 metros, bajando: 589 metros
Grado de dificultad: Moderado
Tiempo: 6 horas 14 minutos
Fecha: marzo 11, 2012
Finaliza en el punto de partida (circular): Sí

Primera parada en la ruta partint des de Murla. L'ermita de Sant Sebastià, situada uns metres més amunt del calvari. On, al gener se celebra la festa del patró de poble. Almenys està documentada des del segle XVI. Una corda lligada a la reixa que et permet tocar la campaneta.
El segon punt de passada en aquesta excursió és la Creueta, que dóna nom al primer dels tres penyals que donen forma a la part més alta de la serra del Cavall Verd. Situada just en la vertical de Murla, aquesta Creu de Ferro es va reposar en l'any 1952. Per a arribar fins a ella cal desviar-se uns pocs metres de la ruta, cap al sud. En la foto ens queda la Vall de Pop a la dreta solcat pel riu Xaló i al fons a l'esquerra podem apreciar la silueta del Montgó.
El camí del segon dels penyals, en un paisatge de roca molt entretingut per a caminar, amb senzilles grimpades , descensos, sengles estretes i tot en altura, a cavall de les valls de Pop al sud i de Lahuar al nord.
Després de depassar el cim aquest del Penyó Riog de 763 metres apareix la silueta del cim més alt situada uns centenars de metres més a l'oest. Veem just en el vèrtex un grup de muntanyencs que ens aporten la proporció correcta de la dimensió de la muntanya. La cresta de l'esquerra és el camí d'ascens i descens. Les marques grogues i blanques de PR ens situen just en aqueix punt. Ascendir al vèrtex no té major dificultat que el desnivell a salvar. Diuen que és possible en aquest mateix cim estiguera situat el vell Castell de Pop, però ací no hi ha res de res.
Des del cim veem els muntanyencs que segueixen el sentit oposat a la nostra ruta ara en el cim est. AL fons, el Montgo, a la nostra dreta el Carrascar de Parcent, a l'Esquerra la Serra de Migdia i la Segaria, les valls de Lahuar i de Pop, els rius Girona i Xaló, i el Barranc de l'Infern. També veem treure el cap Aitana, la Serrella i la Aixortà. És un dia esplèndid.
En el descens, cami del coll que ens canvia de vessant, és on caminem amb més atenció. Primer hem de depassar una zona rocosa de pendent inclinada amb pas estret i caiguda, per a arribar a un graó d'uns 7 metres que haurem de desgrimpar amb ajuda d'una corda fixa i unes clavilles. El tram se sorteja sense massa complicació. En aquest lloc hauríem de guiar-nos per unes marques roges molt desgastades i alguna fita. Prompte arribarem al coll, des d'on per senda evident, baixarem ràpidament a l'elevada vall de Lahuar.
Aquest tram pla està solcat per diverses pistes i camins amb els quals hem de parar atenció i triar el correcte. La nostra ruta transcorre molt pegada a les faldes de la muntanya i sempre envoltant-la cap a l'est per a desembocar de nou a Murla.
Si bé el castell de Pop podria estar en algun lloc de l'alt de la serra, en el poble es considera que el castell de Pop és la pròpia església fortalesa. En el moment de fer aquesta excursió s'està restaurant i construint un modern campanar.
Primera parada en la ruta partiendo desde Murla. La ermita de San Sebastián, situada unos metros más arriba del calvario. Donde, en enero se celebra la fiesta del patrón de pueblo. Al menos está documentada desde el siglo XVI. Una cuerda atada a la reja de la te permite tocar la campanilla.
El segundo punto de paso en esta excursión es la Creueta, que da nombre al primero de los tres peñones que dan forma a la parte más alta de la sierra. Situada justo en la vertical de Murla, esta Cruz de Hierro se repuso en el año 1952. Para llegar hasta ella hay que desviarse unos pocos metros de la ruta, hacia el sur. En la foto nos queda el Valle de Pop a la derecha surcado por el río Jalón y al fondo a la izquierda podemos apreciar la silueta del Montgó.
Camino del segundo de los peñones, en un paisaje de roca muy entretenido para caminar, con sencillas trepadas , descensos, sendas estrechas y todo en altura, a caballo de los valles de Pop al sur y de Lahuar al norte.
Después de rebasar la cima este del Penyó Riog de 763 metros aparece la silueta de la cima más alta situada unos centenares de metros más al oeste. Vemos justo en el vértice un grupo de montañeros que nos aportan la proporción correcta de la dimensión de la montaña. La cresta de la izquierda es el camino de ascenso y descenso. Las marcas amarillas y blancas de PR nos sitúan justo en ese punto. Ascender al vértice no tiene mayor dificultad que el desnivel a salvar. Dicen que es posible en esta misma cima estuviera situado el viejo Castillo de Pop, pero aquí no hay anda de nada.
Desde la cima divisamos los montañeros que siguen el sentido opuesto a nuestra ruta ahora en la cima este. Al fondo, el Montgo, a nuestra derecha el Carrascar de Parcent, a la Izquierda la Serra de Migdia y la Segaria, los valles de Lahuar y de Pop, los ríos Girona y Jalón, y el Barranco del Infierno. También vemos asomarse Aitana, la Serrella y la Aixortà. Es un día espléndido.
En el descenso, camino el collado que nos cambia de vertiente, es donde andamos con más cuidado. Primero tenemos que rebasar una zona rocosa de pendiente inclinada, con paso estrecho para llegar a un escalón de unos 7 metros que tendremos que destrepar con ayuda de una cuerda fija y unas clavijas. En este tramo tendremos que guiarnos por unas marcas rojas muy desgastadas y algún mojón. Pronto llegaremos al collado, desde donde por senda evidente, bajaremos rápidamente al elevado valle de Lahuar.
Este tramo llano está surcado por varias pistas y caminos con los que tenemos que prestar atención y elegir el correcto. Nuestra ruta transcurre muy pegada a las faldas de la montaña y siempre rodeándola hacia el este para desembocar de nuevo en Murla.
Si bien el castillo de Pop podría estar en algún lugar de lo alto de la sierra, en el pueblo se considera que el castillo d Pop es la propia iglesia fortaleza. En el momento de hacer esta excursión se está restaurando y construyendo un moderno campanario.






