Són les 9:30 quan vam entrar en el bar Saganta de Espadilla.
Demanem uns cafes amb llet.
- Aneu a Saganta?
-Si
- Mal dia per a pujar !!
- Bo, si plou molt donarem la volta.
És diu Domingo, el propietari de l'únic bar del poble. S'acosta a la nostra taula amb uns díptics.
- Preneu, ací us deixe les descripcions de les rutes. A més de la ruta habitual a la Penya, teniu esta altra també molt interessant que acabem de marcar recentment. Tot açò m'ho he "currado" jo !!
- Moltes gràcies. Que tens avui per a dinar?
- Si pense ho arribar no mes tard de les dos, tinc fideuà. I si no, vos puc preparar unes costelles i embotit.
Domingo parla Castellà i es maneja amb bastant tranquil·litat. Veient l'activitat de Espadilla ha de ser l'habitual en els seus habitants.
- Aquesta ruta sembla bastant tranquil·la -ens comenta- El diumenge passat vaig estar per la Valld'Uxó i havia moltíssima gent. Us deixe, vaig a continuar a poc a poc doncs tinc els genolls un poc tocats.
- Ens veem.
Arribem al cim de la penya Saganta cap a les 13,30 h. Està la gent amb la qual hem coincidit aquest matí a l'eixida i el trajecte.
- Si voleu que us faça unes fotos, deixeu-me la càmera?
- Clar que si !!
- Posar-vos ací, dóna mes sensació de verticalidad !!
En un moment la càmera es dispara tres o quatre vegades. Després de xarrar un poc sobre l'interessant de la zona i els seus voltants, l'amable muntanyenc va resultar ser Agustí Hernàndez, periodista i coautor juntament amb José Manuel Almerich, del llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit"
- Eres de per ací? Coneixes molt bé la zona !
- Sóc de València -respon Agustín- No us aneu sense fer-vos una foto des d'allí, amb el poble al fons, és espectacular !!. Bo, em vaig que se m'escapa la gent.
En aquest moment ja comença a caure una fina pluja amb certa insistència. Estem a la part alta de la penya i cal baixar pel barranc de Piqueta. Estem a mitjan camí. Amb sort podem guanyar temps i arribar al bar amb temps suficient per a demanar-nos el dinar al costat de l'estufa de llenya.
En les darreries del dinar comentem amb Domingo l'estat en el qual es troben les ruïnes del castell.
- Un dia van pujar uns sacs de ciment especial per a consolidar alguna zona en perill d'ensulsiada, però els de patrimoni nacional ens van paralitzar les obres a l'intentar muntar unes bastides. Ja no hem intentat fer res més. Cada vegada que plou, cauen unes quantes pedres.
Pots vore i descarregar el track d'esta ruta en este enllaç: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=756579
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada