A la nit del dissabte, al refugi Rabadà i Navarro, despres d'una maravellosa excursió per els cims del "cerro Calderón " i el Javalambre, uns muntanyencs d'Ontinyent ens conten que han estat vui en el barranc del Amanderos i que mereix la pena passar per allí. Decidim que aquesta serà l'excursió per a demà diumemge al matí. Els guardes del refugi ens indiquen el camí. Cal baixar per les "Cabañas de Javalambre" fins Camarena de la Sierra i des de allí prendre la pista que ens portará fins la zona recreativa de Matahombres on prendrem la pista maracada direcció Amanaderos.
Una vegada allí ens trobem amb aquest meravellós espectacle de la naturalesa.
Per a explicar-vos el paratge recórrec a la definició que trobe en la Wikipedia i que pense que és molt encertada. (Així no he d'escriure jo) "Amanaderos és un paratge natural de Riodeva en la Província de Terol, caracteritzat pel riu Deva, afluent del Guadalaviar pel seu marge dretà, i que es caracteritza per un descens pronunciat entre el seu naixement en el paratge de Matahombres (Massís de Javalambre, pertanyent al Sistema Ibèric) a uns 1800 metres d'altura, precipitant-se fins a la seua desembocadura en un recorregut molt trencat amb 13 salts d'aigua a través dels quals el riu descendeix 500 metres en només 1500 metres de recorregut. Els Amanaderos és un tram del riu que li dóna nom al paratge pels seus peculiars característiques, ja que l'aigua sorgeix o "amana" en un tram del mateix després d'un recorregut subterrani. A partir d'ací es precipita per diversos graons geològics de calcària i altres materials, creant el Salt de les Egües (22 metres de caiguda), la Cascada de les Nimfes (24 metres de caiguda), la Caiguda de San Lorenzo o la Verge Blanca (48 m), i el Salt dels Carlistas (3 m) entre uns altres"
Després d'estar caminant pel barranc aproximadament una hora, vam decidir donar la volta i tornar fins al cotxe. Els xicots del refugi ens han recomanat que anem fins a Riodeva per la pista forestal i que dinem en el bar El Saló, únic bar del poble. Així ho fem i la veritat que mereix la pena. Es tracta d'un local molt senzill però amb un menjar espectacular per la quantitat i per la qualitat. Un encert. Mentre estem menjant apareixen també per allí els muntanyencs d'Ontinyent que també se sumen al festí culinari. Per cert, afig també ací la visita al poble de Riodeva, on podeu gaudir d'una increible arquitectura popular que encara es manté en peus i que he tingut el plaer de fotografiar i publicar en aquest enllaç. http://carrasca64.blogspot.com/2010/04/riodeva.html
"Els vilatjans conten que el poble ho va fundar un asturià i que li va posar de nom de Riodeva en honor al riu Deva asturià. En l'Alta Edat Mitjana, al llarg de 1170 Alfonso II va conquistar Teruel i a més Albarracín, Riodeva juntament amb Villastar, Cascante, Valacloche, Libross i Tramacastiel que passarien a formar part d'un territori independent el centre del qual serà Villel. Van pertànyer primer a l'Ordre de Montegaudio, que es va fondre posteriorment amb l'Ordre del Temple. Quan a principis del segle XIV es van extingir aquestes ordres, va passar a l'Ordre de San Juan de Jerusalem. En 1495 pertanyia a la sobreculliola de Montalbán, i en 1646 va passar a ser sendera de Terol. Per això, quan en 1834 quan es van formar els Partits Judicials, era part del de Terol"
(Les fotos estan preses amb una càmera compacta Sigma Dp1s, amb un sensor Foveon de tres capes. La captura està realitzada en RAW i tractada posteriorment en Lightroom)
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada