No cal subestimar mai ni la muntanya ni les condicions que creiem trobar. A pesar de tenir esta idea prou clara, ja són més de tres, almenys, les ocasions en les quals ens em vist obligats a fer marxa enrere simplement per no portar el material adequat. En aquesta ocasió, el temps era tan bo, feia tanta calor i es veia tan poca neu des de les cotes mes baixes que mai podia pensar el que ens esperava a la part alta del ibón Blanco de Lliterola. Aquest és el segon intent d'ascensió al pic Perdiguero. 
No mes eixir del bosc al principi de la Vall de Lliterola, abans de la cabanya del Ubago. En segon planol el massís de Maladetas.
Fa un parell d'estius, teníem planificada l'ascensió en una sola jornada, quan a les 4 de la matinada, hora d'alçar-se, una forta pluja descarregava sobre la tenda de campanya. Vam haver d'abandonar l'intent. Encara així, a les 8 vam emprendre un passeig fins al ibonet de Lliterola.
Ja estem més amunt de la vall. AL fons tenim el gran cono del ibón de Cregueña.
Han passat dos anys. La idea és pujar de nou per la Vall de LLiterola, passar la nit en el ibón Blanc i al matí següent pujar pel camp de roques fins a l'aresta aquest i d'allí al cim. Pensem baixar per la vall de Remuñe. La volta no té cap complicació en condicions normals.
El pic Este del Perdiguero rodejat de nuvols.
Al pujar, vam coincidir amb un grup de muntanyencs catalans que també van a passar la nit en el Ibón. Fem el camí per davant d'ells però al final coincidim en la zona de vivac. Sopem junts i ens conten que ells van a envoltar el llac i pujar al cim del Perdiguero pel colll de Lliterola.
A l'arribar hem vist el ibón pràcticament gelat encara. També està gelada l'eixida d'aigües i el torrent que descendeix fins al ibonet és una rampa de gel. Així que no ens animem a creuar sense grampons. També es veuen glaceres en les zones altes. 
El ibón Blanc de LLiterola a l'arribar, la vesprada del 17 de juliol de 2010.
Si alguns dels nostres amics de jornada pujara per ací podria obrir el pas. Però no. Al matí del diumenge tot el grup reprèn la marxa cap al nord. Així que decidim donar mitja volta i desfer el camí fins al cotxe que ens espera aparcat en la cuneta de la carretera amb els grampons en el portamaletas.
Tornarem. 
Una imatge del Perdigueret, baixant la vall en l'assolellat matí del diumenge.
1 comentarios:
L'excés de confiança en les aparences del terreny en el moment de decidir si agafem els grampons del portamaletes. Gran lliçó, amics. Segur que no us tornarà a passar. Ni a mi. En prenc nota.
Sort a la propera. Ben segur que cau.
Rafa
Publicar un comentario en la entrada